Capo 3 

Em 
Quan la pluja fa remor de tren, quan la gent s’afanya pel carrer 
D                                               Em 
quan s’encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa 
Em 
Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les mans 
D                                             Em 
l’aire s’ha enfosquit i la nova nit passa de pressa 

G                         Am 
I l’hivern que ja arribat,  porta vora el foc 
    C                        D 
el pensament d’altres temps millors. 
G                         Am 
I els carrers engalanats amb els llums de colors 
       C                     D             Em 
et fan sorgir entre els meus records de Nadal. 

Em 
Estirat sobre un jardí de neu faig dormir les mans dins de l’abric 
D                                        Em 
miro cap al cel i el veig tremolar com un estel. 
Em 
Tirem pedres a tots els fanals, caminant amb el pas imprecís 
D                                                       Em 
volem veure si hi ha darrera el núvol gris , la nostra estrella. 

G                         Am 
I l’hivern que ja arribat,  porta vora el foc 
    C                      D 
el pensament d’altres temps millors. 
G                         Am 
I els carrers engalanats amb els llums de colors 
     C                         D           Em 
et fan sorgir entre els meus records de Nadal. 

Em                   D       Em                     D 
Tants desitjos de prosperitat  la tendresa es fa provisional 
G                 Am            C                     D           Em 
tan de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de Nadal. 

G                         Am 
I l’hivern que ja arribat,  porta vora el foc 
    C                        D 
el pensament d’altres temps millors. 
G                         Am 
I els carrers engalanats amb els llums de colors 
       C                     D             Em 
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.