F   C   F   C 
  Qui t'havia de dir 
F   C   F   C 
  que t'havies d'enamorar? 
F   C   F   C 
  Nuredduna d'una mirada te va bastar. 
F   C   F   C 
  Nuredduna era una sibil·la 
F   C   F   C 
  de ses Païsses d'Artà 
F   C   F   C 
  enrevoltada d'alzinars 
F   C   F   C 
  a un poblat de l'antiguitat. 


F   C   F   C 
I arribà un navegant 
F   C   F   C 
de terres hel·lèniques. 
F   C   F   C 
Un rostre foraster, 
F   C   F   C 
un idioma estranger, 
F   C   F   C 
i tot d'una Nuredduna 
F   C        Am (Rascando) 
te'l varen fer presoner! 

(Rascando) 
    F          C 
Nuredduna! Nuredduna! 
    G 
te vares fondre amb les pedres! 
Am              F 
I avui restes mirant la mar 
                       C 
per si ell tornarà, capbaixa, 
                         G 
te vares fondre amb les pedres. 


Am 
I alegres Nuredduna 
                           F 
les ànimes en pena que s'aturen 

a la teva ombra 
     C               G 
i admiren l'estimar que ens has ensenyat... 
     F                                 C (Volver A arpegios) 
Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar. 


(Arpegiado) 
F   C   F   C 
Contemplava extasiada 
F   C   F   C 
el geni grec tocant la lira. 
F   C   F   C 
Mira-la com mira 
F   C   F   C 
amb mirada d'enamorada! 


F   C   F   C 
El geni grec morirà 
F   C   F   C 
a trenc d'alba! 
F   C   F   C 
El salva la sibil·la, 
F   C   F   C 
desfà les cadenes, 
F   C   F   C 
"aquest error l'esmenes!", 
F   C           Am (Rascando) 
li va dir el cap del poblat. 


(Rascando) 
    F          C 
Nuredduna! Nuredduna! 
    G 
te vares fondre amb les pedres! 
Am              F 
I avui restes mirant la mar 
                       C 
per si ell tornarà, capbaixa, 
                         G 
te vares fondre amb les pedres. 


Am 
I alegres Nuredduna 
                           F 
les ànimes en pena que s'aturen 

a la teva ombra 
     C               G 
i admiren l'estimar que ens has ensenyat... 
     F                                 C 
Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar. 


"Per un batec de l'ànsia 

amb ton cor expira, 

daríem les centúries de calma que tenim... per un batec" 


By: Diego