E Emaj7 E Emaj7 

Emaj7 A6 
Una finestra al mar, una mirada 
Emaj7 
i veure el món passar entre les barques i tu. 
F# 
Jugar amb l’atzar quan pinta 
B7 E E6 E E6 
el Blau dels blaus amb crestes blanques 

Una finestra al mar i aquella xarxa 
per llençar-la als estels dels sentiments que hem perdut 
i no poder salpar mai més 
per un embruix i una aigua clara. 

D A D A 
Què deu ser de l’Antonia que a Xefalú té casa, 
C G C G 
va obrir les seves portes a cinc infants d´Albània 
Bb F Bb F 
com una antiga deessa que encara creu amb l´ara. 
F# B B7 
Els pescadors l’estimen i li deixen les xarxes 

amb mirallets de plata. 

Una finestra al mar i perdre l’àncora 
i enderrocar tants fars i abjurar dels astres... amb tu 
per fer del nostre demà 
el fruit d’un art imprevisible. 

Una finestra al mar petita i blanca 
que ens obligui a somiar enllà dels nostres absurds, 
enllà d´aquest jo petit 
que ens omple el cor però buida l´ànima. 

Què deu pensar en Samir dalt del minaret de Tànger, 
els peus damunt la misèria i els ulls somiant Espanya, 
despullarà el seu cos tan bell i el llençarà a les aigües. 
Déus facin que amb la força d’enyors i de nostàlgies 
pugui ormejar una barca... 

Una finestra al mar perquè l’habitin 
els teus ulls inventant espais i límits de llum 
mentre un nen s’endormisca 
tot sentint com la Nena canta. 

Què se n’ha fet d’en Ianis que va marxar d´Icària 
per anar a la plaça Omònia i comprar una maragda 
tant temps, tantes pregàries i no ha tornat encara, 
presoner d’un cos insospitat, 
d’un desig que no esperava... 

Una finestra al mar, una mirada, 
una olivera en pau tot just a l’angle, 
una finestra al mar petita i blanca 
que ens obligui a somiar... 



||*|| 
soneeeeeH!