G 
Mireu que estic sol, 
      Em 
acabo de deixar els amics, 
                 C 
els nois i les noies m'han dit adéu 
         D 
o fins demà. 

G 
Miro cap al cel, 
          Em 
i les estrelles no m'estimen, 
                  C                          D 
i a dins de les cases la gent es posa a la taula. 
G                            Em 
Després xerraran d'aquestes coses tan banals 
            C                          D 
com són la tele, el treball o bé el futbol. 

G                         Em 
Ells es fumaran el seu cigarro, 
                           C 
i quan les dones no els sentin 
                     D 
explicaran un xiste verd. 

G    Em  C         D 
Però mai no recordaran 
G   Em   C                D 
el noi que és mort a la guerra, 
G              Em 
a l'absurda guerra, 
C                D 
o a qualsevol guerra 
G                  Em 
que els homes s'inventen 
C                    D 
perque hi morin els nois. 

G                              Em 
Jo no vull anar a casa aquesta nit, 
                           C 
no vull que em vegin els veïns 
                  D 
ara que estic plorant. 

G 
Val més que creguin 
          Em 
que com sempre estic cantant 
                                C 
i es riguin dels meus cabells llargs 
                       D 
i diguin que sóc un ximplet. 

G                              Em 
Val més que no els treguem l'encant 
                         C 
i que la gent del meu carrer 
                        D 
es creguin que són un iè-iè. 

G   Em      C                D 
Per què no veuen que estic trist? 
G             Em 
Es què se n'adonen 
        C              D 
que el món no és tan bonic? 
G                   Em 
N'hi ha que passen gana, 
     C                      D 
n'hi ha molts molts a la guerra, 
 G     Em  C                   D 
i ells sols parlen del seu futbol. 

G - Em - C - D 
Naa nei no ne no nei no ne.......