Am                                   F 
Sents a dins teu una veu que sospira 
Am                                     F 
et parla tremolant, contenint-se la ira 
Am 
plou amb força i et cau al damunt 
F 
si no et cobreixes, no ho farà ningú 
Am                       G 
primera lliçó de la teoria 

Am 
Sents a dins teu una veu que sospira 
F 
et parla tremolant contenint-se la ira 
Am 
un cartró barat, és el decorat 
G 
on pengen els retalls de la teua vida 
Am 
tu vols pregressar, rebre el que et pertany 
F 
recorda que ser dona no és un esborrany 
Am 
amplifica la teua veu 
G 
no seveixes cap home ni Déu 

F 
Quan caiga la nit sobre els camps 
Am 
quan dorma tota la ciutat 
            C 
et diré que m'encises 
         E 
i lluitarem contra la realitat 
F 
quan caiga la nit sobre els camps 
Am 
quan dorma tota la ciutat 
            C 
et diré que et desitge 
            E             Am 
i ens saltarem el camí marcat 

Am E E7 E 

Am 
Escriure cada dia una nova epopeia 
F 
ni devota concubina, ni donzella 
Am 
gaudir dels moments, tenir el teu temps 
G 
a tu no t'han parit de cap costella 
Am 
deixa d'esperar 
arreplega el que has sembrat 
         F 
o seràs mà d'obra barata del patriarcat 
Am 
drets aconseguits, sentiments oprimits 
F 
encara queden minuts 
  G 
per a guanyar el partit 

Am 
Crida, crida crida, 
E 
ja n'hi ha prou d'alegria fingida 
Am 
crida, crida, crida 
G 
ja no et creus ninguna profecia 
Am 
saps que si alces el cap 
tremolaran els ciments 
si mires més enllà, 
te soltaràs dels cordells 
crida, crida, crida 
G 
si et rebel·les, 
no tindran altra eixida 

F 
Quan caiga la nit sobre els camps 
Am 
quan dorma tota la ciutat 
            C 
et diré que m'encises 
         E 
i lluitarem contra la realitat 
F 
quan caiga la nit sobre els camps 
Am 
quan dorma tota la ciutat 
            C 
et diré que et desitge 
            E             Am 
i ens saltarem el camí marcat 

Am                            G 
Parteixes de principis que són del passat encara no soterrats 
Am 
I les mirades dels ullets que tu hem posaves 
E 
el caliu que m’anima a seguir cara dins 
Am                          G 
Parteixes de la base que tot ve donat tot pressuposat 
Am 
I les anades i tornades de l’autoestima 
E 
no acabaran amb la teua resina 

Am 
Crida, crida crida, 
E 
ja n'hi ha prou d'alegria fingida 
Am 
crida, crida, crida 
G 
ja no et creus ninguna profecia 
Am 
saps que si alces el cap 
tremolaran els ciments 
si mires més enllà, 
te soltaràs dels cordells 
crida, crida, crida 
G 
si et rebel·les, 
no tindran altra eixida 

F 
Quan caiga la nit sobre els camps 
Am 
quan dorma tota la ciutat 
            C 
et diré que m'encises 
         E 
i lluitarem contra la realitat 
F 
quan caiga la nit sobre els camps 
Am 
quan dorma tota la ciutat 
            C 
et diré que et desitge 
            E 
i ens saltarem el camí marcat 

F 
Quan caiga la nit sobre els camps 
Am 
quan dorma tota la ciutat 
            C 
et diré que m'encises 
         E 
i lluitarem contra la realitat 
F 
quan caiga la nit sobre els camps 
Am 
quan dorma tota la ciutat 
            C 
et diré que et desitge 
            E             Am 
i ens saltarem el camí marcat 

Am E E7 E