G      C                D          Em 
Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d’excusar, 

        G             C                D Em 
vaig sortir al carrer i vaig córrer cap a casa 

       G          C            D           Em 
per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers, 

        G     C                 D Em 
fer-ne una muntanya i veure com cremaven. 


          G     C 
Va ser eficaç, el foc, 

D      Em 
  tonificant, 

          G     C 
va ser eficaç, el foc 

D      Em 
  de flames plenes 

   G         C               D    Em 
de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir, 

   G         C               D    Em 
de les bestieses que tu i jo havíem arribat... 


G  C D Em 

A dir, 
i es propagaven a l’horitzó, 

A dir, 
i educaven l’interlocutor, 

A dir, 
sempre més il·lustrats que els demés, 

A dir, 
i pagaven molt bé a final de mes. 
Amb el canvi de paradigma preferia els segons plans, 
ja no estava mai segur del que pensava. 
M’agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant 
sobre la remor d’estàtues derrocades. 
Sobre aquella remor 
damunt d’aquell bell cant 
sobre aquella remor 
d’estàtues plena 
de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir, 
de les bestieses que tu i jo havíem arribat... 

A dir, 
i es propagaven a l’horitzó, 

A dir, 
i educaven l’interlocutor, 

A dir, 
sempre més il·lustrats que els demés, 

A dir, 
i pagaven molt bé a final de mes. 
Amb el canvi de paradigma van haver-me d’enterrar 
en aquest ermot, amb cap nom a la placa. 
T’agraeixo les flors blanques i el discurs al funeral, 
sé que feia temps que ja no em respectaves. 
I fan bonic, les flors 
amb negres draps penjant 
i darrere uns amics 
que recordaven 
les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir. 
Les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.